Informació: Anar al Txad

Cada estiu dos jesuïtes joves marxen al Txad durant un mes i mig amb un grup de joves. L'objectiu? Conèixer un país africà, la seva gent, la seva realitat, els seus somnis, els seus problemes, la seva pobresa i sobretot les seves riqueses. Compartir amb la gent txadiana el seu dia a dia, fent diverses activitats, i deixar que el verí africà s'endinsi dins de cada un dels joves i vagi fent el seu efecte.  

El grup, allotjat en unes casetes al costat d'una escola dels jesuïtes, Charles Lwanga, va fent diferents activitats que s'expliquen a continuació.

1) Cursos d'informàtica

El grup de joves del projecte EnxarTxad viu en unes casetes, “les viles”, que es troben al costat de l’escola Charles Lwanga dels jesuites, a Sarh. 

Aquesta escola, que durant els mesos de juliol i agost fa vacances d’estiu i no té alumnes, ofereix la seva aula d’informàtica per realitzar cursos oberts a tothom que hi estigui interessat. Amb un equip d’uns 25 o 30 ordinadors, alguns portats fins allà pel grup de catalans que arriba a l’estiu, es fa un curs d’iniciació i u

n altre avançat, oferts a alumnes o gent que tingui algun interès en aprendre aquesta eina, aquí a Europa tan extesa i tan útil, però que allà per a alguns és totalment nova i desconeguda.

Els joves enxartxalats van cada matí de 8 a 12 i donen classes en francès al grup d’alumnes més motivat i interessat per aprendre que han vist mai. A alguns se’ls presenta per primer cop un ordinador, un teclat i el ratolí, amb el clic i el doble clic, i se’ls dóna a conèixer el sistema operatiu windows i les coses bàsiques com crear carpetes o fer servir el word. Quan ja porten un any o ja han treballat amb un

ordinador abans, poden començar també a treballar amb el Microsoft Excel, fer taules de càlcul per exemple, molt útils per a treballadors i propietaris de petits comerços. 

Amb aquesta activitat, s’estableix una maca relació amb els alumnes, se’ls ensenya una eina que els pot ajudar molt i se’ls dóna la oportunitat de rebre classes, atenció, cosa que molts d’ells valoren més que res. Alhora coneixes les seves vides, els seus problemes o dificultats, i un cop més t’endinses en aquesta realitat del Txad, que a poc a poc et va captivant.

2) Germanes Calcutes al centre de Kasai, a Sarh

Les Calcutes, unes dones admirables que estan per tot el món, al costat sempre dels més pobres i necessitats. Durant l’estada a Sarh col·laborem amb elles, en un centre d’un barri de la ciutat anomenat Kasai, on hi viuen 4 germanes de diferents llocs del món, Índia, Àfrica, Filipines… Allà hi viuen també uns 20 malalts o persones grans, sense família, sense llar, que són atesos per les germanes i alguna voluntària del barri que els fa el dinar i neteja les habitacions.

Les germanes de la Mare Teresa de Calcuta, reben mes a mes sacs d’aliments, ja sigui arròs, mongetes, farina, llet en pols, o llaunes, i cada dia de la setmana obren les portes del centre i la distribueixen entre diferents grups de persones: malalts de sida, gent gran, gent de la presó, nens malnutrits… als quals van fent un seguiment personal de la seva situació.

El grup de joves que hi col·labora durant l’estiu, ajuda a les germanes en totes aquestes tasques, organitza activitats pels malalts del centre, els més pobres dels pobres, i coneixen molt d’aprop, amb rostres i casos concrets, una realitat molt dura però molt real. 

3) Jocs amb els nens

El Francesco és un salesià que viu al Txad des de fa temps. Algunes tardes a la setmana, el Francesco passa a recollir els joves enxartxalats per les viles i els porta amb la seva pick-up cap a diferents poblets de la zona, per passar tota la tarda amb els nens fent jocs i danses. És impressionant l’entrega i la il·lusió que posen els nens en els jocs, és tan fàcil i agraït fer-los somriure!

La tarda passa volant tot i la calor i tant els nens com els joven disfruten molt. Amb l’ajuda de joves txadians i els correspondants se’ls expliquen els jocs als nens, i ells ensenyen les seves danses. Al final, el Francesco surt a fer bombolles de sabó, cosa que els nens esperen amb il·lusió. Finalment, s’acaba amb una pregària tots junts donant gràcies a Déu per la tarda tan maca. L’adéu dels nens és efusiu i emocionant! I llavors, mentre es pon el sol, els joves tornen amb la pick-up cap a les viles.

4) Associació de dones amb Sida

És ben sabut que el SIDA a l’Àfrica és un problema greu, més encara si ets dona. El père Lomazzi és un jesuïta italià que fa molts anys que viu al Txad. Ell és qui té cura d’un grup de dones amb SIDA, fent tallers amb elles, ensenyant el que vol dir aquesta malaltia, donant el suport i l’ajuda que a vegades no troben. Durant l’estada al Txad els joves d’aquí passen tot un dia amb les dones d’aquesta associació, ballant, cantant, xerrant i aprenent de la seva força, energia i il·lusió. Després, s’organitzen visites perquè els joves puguin passar una tarda a casa de cadascuna d’aquestes noies. D’aquesta manera es pot compartir d’una forma personal i directa una realitat tan dura com aquesta, i un cop més deixar-se sorprendre veient com de gran pot arribar a ser l’acollida txadiana.

5) Dispensari de Maïngara a Sarh

Maingara és un petit centre de salut de les afores de Sarh, que alguns de nosaltres hem tingut la oportunitat de conèixer, per descobrir-ne totes les seves cares i deixar-se impressionar per les vides, les experiències, les dificultats i les esperances de les persones que hi treballen i hi són ateses. En el dispensari hi ha consulta general, consulta prenatal, consulta mèdica per a malalts crònics, farmàcia, una petita clínica per als malalts més greus, laboratori i ecografia. En el seu conjunt és una mostra excepcional de com, amb mitjans molt inferiors als dels nostres centres de salut, es pot donar una molt bona assistència mèdica i humana en el context d’un país com el Txad.

6) Hospital de Goundi

Goundi és un poble petit allunyat de la capital del Txad i com tants d’altres arreu de l’Àfrica no disposa d’aigua corrent ni electricitat, la gent passeja amb cares alegres i el mercat constitueix el seu centre neuràlgic.

Però si alguna cosa fa que Goundi sigui diferent de la resta és que allotja l’hospital més important del Txad, i segurament de tota l’Àfrica central.

Allà arriben malalts després d’haver recorregut centenars de quilòmetres i són atesos per metges jesuïtes i cooperants, per les Germanes de la Caritat i per un grup nombrós d’infermers txadians. L’objectiu: tractar el millor possible tota mena de malalties utilitzant els mínims recursos. Sense corrupció ni enganys, una feina dedicada als altres... un miracle al cor de l’Àfrica!

7) "Correspondants"

L'experiència del grup de joves que viatja al Txad amb el projecte Enxartxad no seria el mateix si no existís la figura del "correspondant".

Abans de marxar cap al Txad, cada jove es posa en contacte per e-mail amb un jove més o menys de la seva edat txadià, amb el qual estableix una correspondència durant els mesos anteriors a l'estada al país.

Un cop el grup de Barcelona és al Txad es troben amb el grup d'allà, es coneixen, i a poc a poc van establint lligams, amb persones concretes, properes, que els acompanyaran al llarg de la seva estada i els facilitaran entrar més a fons al país, a la seva realitat. Junts faran totes les activitats, compartiran l'experiència, viscuda de maneres diferents, i tant uns com els altres sortiran enriquits.

Parlar, debatre, riure, plorar, pregar... descobrir que al cap i a la fi tots som iguals, sentim, desitgem, somiem... que les diferències que un veu a simple vista, la distància que en un moment ens separa, a poc a poc es va escurçant, ens anem apropant, i anem fent més nostres les vides dels altres.

Més informació:

1) Descripció del projecte - català (document pdf): EnxarTxad_anar al Txad.pdf (2,5 MB)

2) Descripción del proyecto - castelano (document pdf): EnxarTxad_ir al Chad.pdf (2,5 MB)

3) Tríptic en català (document pdf): Triptic_EnxarTxad_cat.pdf (569,3 kB)

4) Tríptico en castellano (document pdf): Triptic_EnxarTxad_cas.pdf (583 kB)